Menjar blanc
Video
Versió antiga
PER FER MENJAR BLANCH Ó MATÓ DE MONJA, La cuynera catalana
Acada porró de llet se hi posarán tres unsas de farina de arros, y nou unsas de sucre; se posará en la olla ó cassola la farina de arros se hi anirá tirant la llet poch à poch, remenant ab la cullera á fi de no agrumullarse ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y un troset de canyella, se posarà al foch en brasas ben encesas, y remenantho continuament sens parar, hahent bullit un rato, se traurà la escorsa de llimona y la canyella perque no hi done massa gust, despres se fará la proba per saber si te lo punt, prenent una gota ab la punta del gavinet se posarà á la bora de un plat, y cuan sia freda, vehent que se despren del plat y no se apega en los dits se podrá epartar del foch se abocará en una plata, se dexará refredar y se podrà servir.
Ingredients
1 l de llet
150 g de farina d’arròs
150 g de sucre
1 branca de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols
150 g de farina d’arròs
150 g de sucre
1 branca de canyella
1 pell de llimona
Canyella en pols
Elaboració
Feu bullir la llet amb la branca de canyella, la pell de llimona i el sucre.
Retireu la canyella i la pell i afegiu-hi la farina d’arròs desfeta amb una mica de llet freda.
Poseu-ho al foc i no deixeu de remenar fins que s’espesseixi.
Poseu-lo en terrines i, quan estigui fred, empolvoreu-hi una mica de canyella per sobre.
Retireu la canyella i la pell i afegiu-hi la farina d’arròs desfeta amb una mica de llet freda.
Poseu-ho al foc i no deixeu de remenar fins que s’espesseixi.
Poseu-lo en terrines i, quan estigui fred, empolvoreu-hi una mica de canyella per sobre.
Apunt històric
El menjar blanc era el plat estrella de la cuina catalana d'aquella època. Procedent de l'edat mitjana, la recepta ja figurava al Llibre de Sant Soví (s. XIV) i el Llibre del Coch, del Mestre Robert (s. XVI). Molts receptaris estrangers la recollien com “menjar blanc a la catalana”. El plat original s’elaborava amb farina d'arròs, llet d'ametlles, sucre i pit de gallina molt trinxat, i era una barreja de sabors salats i dolços. Al segle XVIII es suprimeix el pit d’au i la recepta evoluciona cap a un plat dolç esdevint unes postres molt populars.
